Aquest picot rep el nom de garser perquè el blanc i negre del seu cos recorda la garsa, un ocell molt abundant a les nostres contrades. 

En zones mínimament boscoses és fàcil sentir el seu particular cant o el repicar als troncs quan busca aliment o forada un tronc per a fer niu.

L’anatomia d’aquesta espècie està totalment adaptada al seus curiosos hàbits: disposa d’una llengua llarguíssima que utilitza per buscar insectes entre l’escorça dels arbres.

Quan la recullen, l’enrotllen com una mànega de bombers al voltant del crani, usant-la així d’amortidor, imprescindible per a protegir el cervell quan piquen fortament els arbres.

La cua té dos plomes centrals especialment rígides que empren a manera de piolette per ajudar-se a grimpar pels troncs, també la fan servir de molla per a augmentar el poder destructor a l’hora de fer els forats als arbres.