Com ens diu el seu nom, el trencalòs és un ocell especialitzat en la ingesta d’ossos que escura de cadàvers del bestiar domèstic que peixen a les muntanyes del Pirineu. L’acidesa del seu estòmac (PH 1) li permet digerir els óssos que s’empassa, aprofitant-ne la mèdul·la.
De vol majestuós, ens sorprèn la forma romboide de la seua cua i el color ataronjat del seu pit tenyit, sota un bon bany cosmètic amb aigües ferruginoses. Arribat a la maduresa sexual, les parelles fidels any rere any cercaran un bon recer, en un relleix d’un penya-segat per fer el seu niu de branques i folrat amb llana d’ovella. L’hivern arriba, i les femelles ponen dos ous. En sortirà un primer poll que prendrà embranzida abans del naixement del seu germà que amb
prou feines i treballs assolirà la supervivència davant de l’ímpetu i afany del gran, que es cruspirà la seua menja provocant fins i tot la mort per desnutrició del germà petit.
Passat un centenar de dies el jove trencalòs de plomatge negre, alçarà el vol a la cerca de nous territoris, on poder establir un nou nucli de població.