Es calcula que no són més de cinquanta parelles les que podem trobar a Catalunya actualment. Tenen un comportament curiós, ja que a l’hivern els mascles muden les plomes i amaguen els colors cridaners, i tots junts, mascles i femelles, en plomatge marronós, passen l’hivern pasturant pels camps d’alfals i altres sembrats de la plana regada. En arribar la primavera, els mascles muden les plomes i exhibeixen un coll negre amb dues anelles blanques; emeten un bufec sec, a tall de reclam, que es repeteix cada tants segons, audible a 500 metres. I, a més a més, eixamplen el coll alçant les plomes i també fan resplendir les ales amb uns saltirons espectaculars.